Tornar a l'inici

Subscriu-te al butlletí

Informa’t de la millor oferta cultural de Catalunya cada setmana.

Histories i llegendes

Tornar enrrereGirona \ Baix Empordà \ Forallac (Vulpellac)

La taula dels tres pagesos


print E-mail

Pel camí que va de la Cavorca a can Cals, baixant a mà esquerra hi ha una pedra plana col·locada damunt d’unes altres. És la Taula dels tres pagesos.

Que en diguin taula s’entén per la forma, però que sigui la dels tres pagesos ve d’una vegada que, segons expliquen, es va convertir en una improvisada taula de joc, on tres pretendents van jugar-se una noia. Era la pubilla de can Vilanova i, ja sigui perquè s’ho valia ja sigui perquè era pubilla, no costava gaire de veure-la en festes i aplecs, envoltada de xicots que la festejaven.

Quan hi havia ball no parava ni un moment. Ara l’un ara l’altre, tots els nois li anaven darrere. Després, també molts presumien d’haver-la enamorada. Però passava el temps, i, per més que en presumissin, la pubilla continuava fent broma i somrient a tots els xicots que se li acostaven. I com que, per més requesta que es tingui, a ningú no li agrada que se’l passegin, a poc a poc els pretendents van anar oblidant-la de la mateixa manera que se li havien anat acostant. Males llengües fins i tot començaven a dir que moriria soltera.

Només hi va haver tres nois que no van desanimar-se. Potser eren el més enamorats o potser els més tossuts, que aquestes coses a vegades es confonen. Qui pot saber-ho del cert? El cas és que van continuar festejant-la i que, en totes les festes, malgrat les bromes i rialles dels pretendents que havien desistit, se la disputaven per veure qui hi podria ballar més estona.

I un dia, quan tornaven de la festa major de Fitor, tips de ser la riota dels altres, van decidir jugar-se a cartes qui dels tres la festejaria.

Van anar fins a aquella pedra plana i, pensant que els serviria de taula, s’hi van asseure al voltant. Hi van fer tres forats per posar-hi els diners. Després, van jugar. No sabem si qui va guanyar va aconseguir ser el marit d’aquella noia.



Apèndix
El dolmen de la Taula dels tres pagesos ha inspirat aquesta llegenda que, en forma de rondalla, hem recollit de la tradició popular. L’Esteve Pericay, més conegut per l’Esteve de la Cavorca, va explicar-ne una altra versió a l’historiador Lluís Esteva i Cruañas, quan aquest estava preparant el seu treball Sepulcros megalíticos de las Gabarras. Joan Badia i Homs la publica en el llibre L’Arquitectura medieval de l’Empordà.

Segons aquesta versió, va haver-hi un temps que ni a  la Cavorca, ni a can Cals, ni a can Joanola, no hi havia cap masover. El vescomte de Cabanyes, que era l’amo de tot aquell territori i que estava vivint en aquest últim mas, va fer córrer veus i en un mateix dia van presentar-se-li tres candidats. Naturalment, els tres eren pagesos i també tots tres volien quedar-se amb el millor mas, que era  el de can Cals. En segon lloc, s’estimaven més el de can Joanola. Finalment, la Cavorca no el volia ningú. Pensant que havia de llogar-los tots tres, el vescomte els va proposar la juguesca.

–En el terme de les tres propietats, hi ha una pedra plana que sembla una taula–els va dir–. Jo us faré un senyal i, llavors, marxareu cap allà on us sembli que sigui. El primer que hi arribi, es quedarà amb el mas de can Cals; el segon, amb el de can Joanola, i el tercer, amb la Cavorca.

Els tres van estar-hi d’acord. Hi ha qui explica que, en realitat, aquells pagesos eren quatre i que l’últim no hi va arribar a temps perquè era coix. Fos com fos, els qui sí que van arribar-hi, un cop a la taula, van fer una cassoleta a la pedra per poder posar-hi el cremat i beure-se’l en senyal de bona avinença.

Fa pocs anys, aquest dolmen van ser malmenat perquè volien eixamplar el camí. Avui, poca gent recorda aquesta llegenda, però hi ha més gent que sap que aquests tres masos havien estat propietat de Bonifaci Vilanova i Bou, vescomte de Cabanyes. Tant Bonifaci, com, sobretot, Josep Vilanova i Pijoan, el seu pare, han estat uns dels personatges que han fet parlar més a tothom d’aquesta comarca.

A Cuentos que són història, Miquel Torroella explica que durant un temps uns senyors de la Bisbal, un propietari de Fitor i un tal Baldiri de can Marines, van fer moneda falsa molt a la vora d’aquest mas. Quan la justícia els va enxampar, només va ser detingut aquest darrer, que moriria en un presidi de Ceuta.

Els altres implicats no van ser mai castigats, però anys després, com explica J. Aymar i Ragolta en el llibre Els secrets de sa Bardissa, Adelaida Plana i Cals, filla del mas Cals, va casar-se amb Bonifaci Vilanova, l’hereu de Josep. Que Josep Vilanova era darrere de tot això, no hi ha cap dubte. Aymar i Ragolta explica detalladament aquest interessant episodi. Tot això és història i qui ho vulgui saber bé pot anar a consultar aquest llibre. La història és d’aquelles que van aixecar polseguera. Va haver-hi un mort i, durant anys, fent passar aquell cadàver pel seu, Josep Vilanova va poder fer creure a tothom que ja no vivia. El nostre home havia fugit a Perpinyà.

Encara avui, en el carrer Ramon de Cabrera, de la Bisbal, hi ha una casa de senyors que la gent gran anomena la casa de la “Viscondesa”. L’anomenen així perquè sembla que Bonifaci Vilanova només va tenir filles. No ho hem comprovat, però, si això fos cert, explicaria en part l’origen de la nostra llegenda.


-----------------
Aquesta llegenda ha estat extreta del llibre «El poble dels Centfocs- Llegendes de les Gavarres», de Xavier Cortadellas.


Font: Ajuntament Forallac

Ankara Tyt Kursu odtülüler dershanesi eryaman Ankara Seo Bulut Akacan ankara cimnastik kursu
ocianews.com - bahis siteleri

Perquè los pals eren quatre
i eren quatre los senyals,
essent cada barra un símbol,
essent un nom cada pal.

Dret es deia lo primer,
i lo segon Llibertat;
Justícia era el nom del terç,
Indústria lo nom del quart.

Victor Balaguer

Festa.cat va sorgir d´una necessitat personal de conèixer culturalment poble a poble tota la Catalunya actual.

La finalitat de festa.cat es buscar, conèixer i recollir per poder-vos mostrar i ensenyar culturalment totes aquelles informacions que de vegades no trobem o simplement no estan disponibles a tothom.

Informació com ara cada Festa Major de Catalunya. Totes les fires, festes, espectacles, concursos, mostres, trobades, mercats, exposicions i tot tipus de rutes que es poden realitzar.      Continuar llegint →

2006-2024 - Bona Festa.cat !

Un projecte original de Festapuntcat S.L.
Dissenyat per Pixel Binario, desenvolupat per Quadrícula web+media, gestionat per Resettecnic i editat per Festapuntcat S.L. des de Catalunya.

Amb el suport de:
Centre de Promoció de la Cultura Popular i Tradicional Catalana