Tornar a l'inici

Subscriu-te al butlletí

Informa’t de la millor oferta cultural de Catalunya cada setmana.

Histories i llegendes

Tornar enrrereGirona \ Baix Empordà \ Forallac (Vulpellac)

La roca filanera

La roca filanera print E-mail

Els primers cinquanta anys del segle XIX van ser uns anys molt difícils. Hi havia bandolers i lladres pertot. N’hi va haver a Panedes, cap a Llagostera, en un puig que encara avui es coneix com el puig dels Lladres perquè era on els malfactors s’amagaven després de robar masos i cases. També al Congost, entre Celrà i Girona, hi havia partides que robaven i assaltaven viatgers. I també n’hi va haver a Terranegra, anat de Corcà cap a la Pera. No hi havia tartaner que, si anava sol, passés tranquil. Deien que els lladres eren gent de Foixà i de Rupià, que es trobaven a l’hostal d’en Bahí i que jugaven a cartes mentre passaven l’estona. Hi havia en Banyeta, de Caçà de Pelràs, un home que, temps a venir, es llançaria sota el tren de Flaçà perquè va perdre tot el que tenia.

Cap a la costa tampoc estaven millor. En aquell  temps, després de la Bisbal, el camí de Girona a Palamós passava per Fonteta i pujava fins a dalt de Fitor. Un cop deixat enrere aquest últim lloc, es dividia en un ramal que anava de Mont-ras a Palafrugell i un que duia a Palamós a través de Vall-llobrega.

Llavors, com avui, a la sortida de Fonteta, carros i viatgers passaven davant del mas Caixa i de cal Rector, deixaven a la dreta el veïnat d’Abellars i continuaven endavant fins que trobaves, a l’altre costat, el mas Teixidor i el mas Vendrell. Passat aquest punt, començava el bosc. El camí s’enfilava i s’enfila cap a Fitor. Llevat del Celler, una casa de nores que era al començament d’aquesta pujada, no hi havia ningú, ni cap altre edifici a la vora. Durant tres o quatre quilòmetres de revolts, només es veien boscos, muntanyes i, possiblement, bandolers. En deien el camí de la Lloreda i feia por a tothom. Un xic separat a la banda esquerra, gairebé a dalt de tot, abans de ser als planers de Fitor, dominant les muntanyes i camins, hi ha un puig que té a sobre una roca. Era i continua sent un punt d’aguait excel·lent.

Més d’un i més de deu cops, amb una dotzena de cabres al voltant i amb un fus a la mà, vestit com si fos una dona, un bandoler s’asseia en aquella roca fent veure que filava. En realitat, el que feia era avisar els altres malfactors de quan venia algú i de quants homes armats l’acompanyaven. Feia veure que comptava cabretes. Sempre hi havia tantes cabres com homes venien.

Quants viatgers van matar i quants van perdre cavalls i diners, no ho sap ningú.

Molt a prop del camí, quasi davant però a l’altra banda, mig enderrocada, hi ha una cova coneguda com la cova dels Lladres.

Apèndix
Si volguéssim parlar de tots els lladres i bandolers que hi ha hagut, hauríem d’haver fet un altre llibre. Hem volgut cenyir-nos només a aquelles coses que la gent ens deia tot parlant. Va ser en Joan Mestres de Llagostera qui ens va dir que hi havia un puig dels Lladres. És entre Panedes i el que avui en diuen els Tinars.

Bona part del que sabem dels lladres de Terranegra ho vam aprendre d’en Carles Tosas del mas Vidal de Sant Climent, una vegada els lladres de Terranegra van robar a un negociant de Cruïlles que es deia Pere Lloberas. La primera cosa que van fer va ser tallar la ventrera del carro per tal d’impedir que fugís. Com a conseqüència d’això, una núvia que acompanyava el negociant perquè havia d’anar a Girona a comprar l’aixovar va caure i va trencar-se les dents. En aquella època no tenir dents era un drama.

Dels lladres del Congost varen parlar-nos-en en Miquel Estiu i gent de Juià i de Celrà. A Cuentos que són història, en Miquel Torroella explica què va passar-li a l’amo de can Puig de Fitor, en travessar aquest indret, un dissabte que anava a mercat a Girona.

I encara no parlem d’en Simon Pinós, Paixot, en Francesc d’Asís Moré, Pellissa, i en Josep Surós, Tabacaire, que, en la nit del 10 de febrer de 1816, van provar de robar la rectoria de Fitor i van maltractar el capellà, que va morir a causa dels maltractaments. I tampoc no parlem d’en Pere Cos, el cèlebre Escolà de Fonteta, que esmenta Pere Lloberas en el llibre La Bisbal, entre la història i el record. Havia participat amb el seu germà i un altre fascinerós en l’assassinat del rector i de la majordoma de Sant Climent de Peralta el 13 de novembre de 1885. Duia una cama de fusta perquè el tren petit se n’hi havia endut una en un accident. Va matar-lo un guarda jurat de Fonteta d’un tret. Segons Mercè Teixidor, de Fonteta, quan el seu avi era menut, més d’una vegada havia baixat a un pou lligat amb un llibant que per l’altre cap aguantava l’Escolà. Bastava nius de pardals i, desprès, se’ls partien. Temps de gana i temps de misèries.

La llegenda de la roca Filanera és tan coneguda que se’ns fa impossible de dir d’on l’hem apresa. Potser per això va sorprendre’ns que l’Engràcia Terradas de Mont-ras, que va néixer a can Bolorda de Fitor, ens expliqués que, quan en Torroella de Fitor anava a Girona, en passar per davant d’aquesta roca, trobava una pastora que filava i que li tirava pedres. És per això, ens va dir, que aquesta roca és coneguda. Miquel Torroella i Plaja en parla de passada al llibre Cuentos que són història. Josep Matas i Balaguer va fer un article sobre aquesta roca. Naturalment, he tingut encompte el que un i altre van escriure.


-----------------
Aquesta llegenda ha estat extreta del llibre «El poble dels Centfocs- Llegendes de les Gavarres», de Xavier Cortadellas.

Font:Ajuntament Forallac

Ankara Tyt Kursu odtülüler dershanesi eryaman Ankara Seo Bulut Akacan ankara cimnastik kursu

Perquè los pals eren quatre
i eren quatre los senyals,
essent cada barra un símbol,
essent un nom cada pal.

Dret es deia lo primer,
i lo segon Llibertat;
Justícia era el nom del terç,
Indústria lo nom del quart.

Victor Balaguer

Festa.cat va sorgir d´una necessitat personal de conèixer culturalment poble a poble tota la Catalunya actual.

La finalitat de festa.cat es buscar, conèixer i recollir per poder-vos mostrar i ensenyar culturalment totes aquelles informacions que de vegades no trobem o simplement no estan disponibles a tothom.

Informació com ara cada Festa Major de Catalunya. Totes les fires, festes, espectacles, concursos, mostres, trobades, mercats, exposicions i tot tipus de rutes que es poden realitzar.      Continuar llegint →

2006-2021 - Bona Festa.cat !

Un projecte original de Festapuntcat S.L.
Dissenyat per Pixel Binario, desenvolupat per Quadrícula web+media, gestionat per Resettecnic i editat per Festapuntcat S.L. des de Catalunya.

Amb el suport de:
Centre de Promoció de la Cultura Popular i Tradicional Catalana