Histories i llegendes
El Sant Crist trobat
El Sant Crist trobat
La darrera estrofa dels seus goigs diu:
De Térmens sou advocat
i trobat dita figura;
en tota necessitat
ens doneu pluja segura...
Aquesta lletra ens parla de la confiança que la gent de la població havia tingut en temps passats vers aquesta imatge trobada. Perquè, segons conta la tradició, fou un pastor de cal Reig el qui, tot pasturant al Pla de Violes, va trobar aquella imatge del Sant Crist.
Va agafar-la i se l'endugué cap a casa, i en anar a ensenyar-la als amos s'adonà que no era dintre del sarró. L'endemà tornà a pasturar al mateix lloc i, amb gran sorpresa, veié que el Sant Crist era al mateix lloc. Tornà a posar-lo a dintre al sarró, però aquesta vegada lligant-lo per tal que no li caigués, ja que va creure que així havia succeït el dia anterior, però en arribar a casa al vespre i anar a ensenyar-lo als amos de nou havia desaparegut. Foren aquests els que van decidir donar-ne part, i amb el capellà al capdavant, tota la població anà processionalment fins al lloc i hi trobà l'esmentada imatge. Fou agafada i portada solemnement fins al poble, i dipositada en un dels altars de l'església de Sant Joan, on va romandre fins a la guerra civil de 1936-39, en què, com tantes altres imatges, fou malmesa.
Eren els de casa Reig els que tenien cura d'aquell altar del temple. Mentre, al lloc on havien trobat el Sant Crist va aixecar-s'hi un pilar recordatori i s'hi anava el Dilluns de Pasqua. La gent hi passava tot el dia. Al matí es beneïen les "mones de Pasqua", que es menjaven en aquell lloc, adient per passar-hi un dia de camp i d'esbarjo i fer un dinar a l'arbreda que hi havia a la vora del Segre.
Cal dir, però, que ara això s'ha perdut bastant, tal com es va anar perdent la tradició dels primers temps en què la gent hi anava en processó cantant el rosari, i arribats allí es cantaven els goigs. A continuació el mossèn feia una plàtica exaltant els favors que el poble de Térmens havia obtingut i que eren atribuïts a la imatge del Sant Crist. Un cop feta aquesta plàtica o sermó es retornava al poble cantant, de nou, el rosari.
Aquesta tradició tan religiosa va deixar pas al costum de menjar-se la mona i, ara, està desapareixent fins i tot aquesta darrera tradició.
Font: Ajuntament de Térmens
Perquè los pals eren quatre
i eren quatre los senyals,
essent cada barra un símbol,
essent un nom cada pal.
Dret es deia lo primer,
i lo segon Llibertat;
Justícia era el nom del terç,
Indústria lo nom del quart.
Victor Balaguer
Festa.cat va sorgir d´una necessitat personal de conèixer culturalment poble a poble tota la Catalunya actual.
La finalitat de festa.cat es buscar, conèixer i recollir per poder-vos mostrar i ensenyar culturalment totes aquelles informacions que de vegades no trobem o simplement no estan disponibles a tothom.
Informació com ara cada Festa Major de Catalunya. Totes les fires, festes, espectacles, concursos, mostres, trobades, mercats, exposicions i tot tipus de rutes que es poden realitzar. Continuar llegint →
2006-2023 - Bona Festa.cat !
Un projecte original de Festapuntcat S.L.
Dissenyat per Pixel Binario, desenvolupat per Quadrícula web+media, gestionat per Resettecnic i editat per Festapuntcat S.L. des de Catalunya.
Amb el suport de:
