Tornar a l'inici

Subscriu-te al butlletí

Informa’t de la millor oferta cultural de Catalunya cada setmana.

Histories i llegendes

Tornar enrrereGirona \ Baix Empordà \ Forallac (Vulpellac)

També s'explica que...


print E-mail

EL SURO DEL CAFÈ
És a Fitor, cap a la banda de cal Carrony. En diuen així perquè, en l’època de pelar els suros, Miquel Torroella i Plaja, un dels grans propietaris de la zona, s’hi feia dur el cafè per una minyona.

Font: Enric Sala, de Mont-ras, nat a can Joanola de Fitor.


EL TERRAT DEL MORO
En el punt més alt de la muntanya d’en Torró, a Peratallada, arran de l’antic camí d’Empúries o dominant els dos vessants. És una gran roca planera.

Font: pròpia.

ELS CLOTS DE SANT JULIÀ
Són unes antigues pedreres del temps dels romans i de l’alta edat mitjana. Possiblement, entre el segle VI i IX hi hagué una capella troglodita dedicada a Sant Julià. Els clots s’escampen per un radi d’un quilòmetre, en el terme de Canapost, molt a prop del mas Puig-sec. La gent de la zona explica que hi van morir els primers màrtirs del país.

Font: Joan Badia i Homs, L’arquitectura medieval del Baix Empordà.

ELS GEGANTS FESOLERS
S’explica que aquesta parella havia estat propietat del poble de Vulpellac. Els feien desfilar en les seves processons i en les festes, fins que, en un any de molta fam i de molta misèria, els van haver de vendre a la gent de la Bisbal per un quartà de fesols. A Girona, un quartà de fesols és poc més de divuit quilos: gairebé res si es considera el que es donava a canvi. Però aquestes coses, en el fons, depenen sempre de la gana que es tingui. Va ser no obstant això, perquè aquest preu era força irrisori, que els bisbalencs coneixien els vells gegants amb el nom de gegants fesolers. L’última notícia que en tenim és que Salvador Dalí va comprar-los a un antiquari d’aquest poble.

Font: pròpia i Joan Amades, Gegants, nans i altres entremesos.

L’ALIVERET I LA CREU DE FITOR
Era una de les antigues vilelles que van ajuntar-se per formar Fitor. Can Marines i, força més possiblement, la Cavorca n’havien format part, així com també altres masos. Antigament hi havia hagut una església. Entre l’Aliveret i l’església de Santa Coloma de Fitor hi havia un punt que en deien la Creu. Més enllà, abans d’arribar a l’església, era Terragonsa. Si més no l’últim tros d’aquest camí, era camí de missa. Potser també sigui d’aquesta zona el que queda del mas Torrents, que era a sota can Marines. Segons s’explica, antigament, a més de molts altres masos, hi havia hagut una església pròpia.

Font: Enric Sala de can Joanola de Fitor.

LA CREU DELS FRARES
És a prop del puig d’en Miraviles, en un camí que va de Fonteta al mas Anguila i Fitor, conegut com a camí d’Anyells, nom que recorda el mercat que feien en aquest indret a Corçà a l’edat mitjana.
Abans de la guerra, els frares franciscans de la Bisbal hi anaven cada dijous a berenar. En una pedra, hi havia tot de creus. Fa uns anys, una màquina va trencar-la. Deien que antigament hi havia mort un frare.

Font: Mercè Teixidor i Josep Sabenya de cal Ferrer de Fonteta.

LA CREU D’EN BERNAT
Encara és en el terme de Sant Climent de Peralta, anant del mas Torró cap a cal Carrony de Fitor. Hi havia una creu feta a terra. I deien que hi havia mort un tal Bernat. La gent, quan hi passava, la resseguia.

Font: Carles Tosas del mas Vidal de Sant Climent de Peralta i, Antònia Arenas i Carreras de cal Frare de Mont-ras.

LA MAREDEDÉU D’OR D’ABELLARS
Encara no fa pas gaire, hi havia qui buscava una marededéu d’or en els camps que hi ha prop d’aquest veïnat de Fonteta. Potser la notícia estigui relacionada amb el fet que, segons una tradició, l’església d’Abellars va enfonsar-se fa molt anys tot de sobte. Sembla que era on avui hi ha la bassa de la Bruixa, que altra gent coneix com la bassa de l’Encens. Es diu també que antigament a Abellars hi havia hagut un hospital de sang, que hi ha qui atribueix als moros.

Font: Francisqueta Esteve de can Sèbio o de can Caixa d’Abellars i Josep Lloberas de la Bisbal.

PORTAL DE SANT JAUME
És el punt de partió entre can Plaja de Fitor i can Vidal, molt a prop del camp que avui es coneix popularment com el camp de la Cadena i a la banda on hi ha la roca Filanera. Hi ha qui diu que eren un parell de pedres dretes.

També en parla Joan Badia i Homs en el llibre l’Arquitectura medieval de l’Empordà. El situa a la serra de les Garrigues i, indica, a més, que hi ha un sepulcre megalític.

Font: Francisqueta Esteve de can Caixa d’Abellars, terme de Fonteta i, Enric Sala de can Joanola de Fitor, que actualment viu a Mont-ras.

Perquè los pals eren quatre
i eren quatre los senyals,
essent cada barra un símbol,
essent un nom cada pal.

Dret es deia lo primer,
i lo segon Llibertat;
Justícia era el nom del terç,
Indústria lo nom del quart.

Victor Balaguer

Festa.cat va sorgir d´una necessitat personal de conèixer culturalment poble a poble tota la Catalunya actual.

La finalitat de festa.cat es buscar, conèixer i recollir per poder-vos mostrar i ensenyar culturalment totes aquelles informacions que de vegades no trobem o simplement no estan disponibles a tothom.

Informació com ara cada Festa Major de Catalunya. Totes les fires, festes, espectacles, concursos, mostres, trobades, mercats, exposicions i tot tipus de rutes que es poden realitzar.      Continuar llegint →

2006-2017 - Bona Festa.cat !

Un projecte original de Festapuntcat S.L.
Dissenyat per Pixel Binario, desenvolupat per Quadrícula web+media, coordinat per Ramon Masip i editat per Festapuntcat S.L. des de Catalunya.

Amb el suport de:
Centre de Promoció de la Cultura Popular i Tradicional Catalana