Histories i llegendes

Els dos ratolins

Fa molt de temps, un ratolí de ciutat va convidar un ratolí de bosc amic seu a un tec suculent.
Els dos amics es van instal-lar còmodament al voltant d'una plata on hi havia de tot i força: formatge, mantega fresca, pernil, cansalada, botifarra d'ou, fruita seca, xocolata de llet, galetes i carquinyolis. I s'atipaven de valent, tot comentant com era d'agradable de viure en una casa de ciutat amb un rebost tan ben proveït.
De sobte, cap a la meitat de l'àpat, es va sentir com un soroll: eren els passos d'algú que s'acostava.
-Toquem el dos, de pressa! -va dir el ratolí de ciutat. I sense esperar resposta va córrer a amagar-se en un forat que hi havia en un racó, seguit pel ratolí de bosc que tremolava com una fulla d'arbre.
Els dos ratolins es van estar una estona arraulits dins el forat, dins el forat, sense bellugar-se, fins que es van sentir les passes que s'allunyaven i es va fer de nou silenci.
-Ja ha passat el perill-va dir el ratolí de la ciutat-.Ja podem sortir i continuar el nostre tiberi.
-Gràcies, amic meu -va respondre el de bosc-. Però aquesta mena d'àpats no em proven. Si un dia vols venir, et convidaré jo. No et donaré una minestra tan bona, però ens la podrem menjar tranquil-lament, sense que ningún ens vingui a destorbar. Aquests gustos amanits amb por, no són gustos ni són res.

Albert Jané