Tornar a l'inici

Subscriu-te al butlletí

Informa’t de la millor oferta cultural de Catalunya cada setmana.

Histories i llegendes

Tornar enrrereTota Catalunya

Castell de Cabrens o de Serrallonga

No resten més que runes que encara  es poden veure prop del llogarret rossellonès de Serrallonga, encimbellades en un esquerpat turó que es troba prop de Costoges, sobre la ruta de Prats de Molló a Arlés. Havia pertangut als senyors de Serrallonga. La muntanya on és emplaçat, abans havia estat domini de bruixes i dimonis; el senyor de Serrallonga amb el seu braó els va esquivar i va dedicar la seva capella a sant Miquel, per estar així més segur contra les males arts. Mentre hi hagué la imatge d'aquest sant a la capella, els mals esperits no pogueren campar per allí; però una nit, quan el castell ja era abandonat pels seus senyors, el diable envià una tempesta i amb ella un llamp terrible caigué a la capella  la detruí. Els veïns, tement per la imatge, l'anaren a treure, i des d'aleshores que el castell és altra vegada cau de les bruixes del Canigó, que hi van fer llurs àpats i consells, presisdides pel diable.
El senyor de Serrallonga era molt dur i sever amb els seus vassalls, els quals tractava amb gran rigor i tancava en les terribles presons del castell. N'hi havia de cinc menes: la presó estreta i fosca on no entrava aire ni llum, que era la millor; una altra, formada per un pou d'aigua profundíssim en què contínuament queia aigua damunt del cap dels pobres castigats, els quals havien de bombar-la sense parar mai, car s'haurien ofegat. La tercera presó tenia per sostre una espessa capa de plom que, amb la xardor del sol i l'escalfor que llançaven els mateixos presos, s'anava fonent i queia ardent i gotejant damunt de la testa dels pobres encarcerats eren aparedats; tan sols treien el cap per dalt, per on els donaven menjar; dintre d'aquell estret clos, on no es podien bellugar per res, havien de fer llurs necessitats, elsexcrements es corrompien i els anaven consumint. La darrera consistia en un pou molt profund on mai no entrava la claror, tot ple de serps, llargandaixoa, escorçons i altres animals nocius que es cargolaven pel cos del pobre que hi era tancat i el rosegaven fina a matar-lo.
Aquestes presons eren qualificades d'inferns per indicar el sofriment que s'hi patia; la darrera era tinguda com la més terrible i pitjor i era coneguda pel "quibt infern", mot que ha passat a prendre un caràcter proverbial per significar una cosa terrible i indesitjable. Els pobres que hi morien  eren llançats després cingles avall carregats de cadenes.Els pastors i la gent del veïnat encara creuen veure ossos d'infortunats estimbats en certes pedres i relleus del terreny.


Joan Amades

Perquè los pals eren quatre
i eren quatre los senyals,
essent cada barra un símbol,
essent un nom cada pal.

Dret es deia lo primer,
i lo segon Llibertat;
Justícia era el nom del terç,
Indústria lo nom del quart.

Victor Balaguer

Festa.cat va sorgir d´una necessitat personal de conèixer culturalment poble a poble tota la Catalunya actual.

La finalitat de festa.cat es buscar, conèixer i recollir per poder-vos mostrar i ensenyar culturalment totes aquelles informacions que de vegades no trobem o simplement no estan disponibles a tothom.

Informació com ara cada Festa Major de Catalunya. Totes les fires, festes, espectacles, concursos, mostres, trobades, mercats, exposicions i tot tipus de rutes que es poden realitzar.      Continuar llegint →

2006-2017 - Bona Festa.cat !

Un projecte original de Festapuntcat S.L.
Dissenyat per Pixel Binario, desenvolupat per Quadrícula web+media, coordinat per Ramon Masip i editat per Festapuntcat S.L. des de Catalunya.

Amb el suport de:
Centre de Promoció de la Cultura Popular i Tradicional Catalana