Tornar a l'inici

Subscriu-te al butlletí

Informa’t de la millor oferta cultural de Catalunya cada setmana.

Histories i llegendes

Tornar enrrereBarcelona \ Alt Penedès \ Avinyonet del Penedès

Els ceps de Noé i les cabres de l'Arboçar

Quan s'acabà el Diluvi Universal, l'Arca de Noé encallà prop de l'Arboçar, concretament a les Basses de Cases Blanques, i el primer que manà el patriarca als seus mossos fou que plantessin uns ceps que recollí a Egipte, a fi que no se'n perdés la mena. A Noé li agradava molt el vi, fins i tot alguna vegada, detant alçar el porró, li havia fet mal.
Aquells ceps arrelaren fortament a tota la petita vall i amb pocs anys els arboçarencs no deixaren feixa ni ermot sense plantar-hi aquells xarel-los que donaven un vi tan deliciós.
Però Noé, sense cap mala intenció, jugà una mal passada a tota aquella gent, ja que s'oblidà d'alliçonar-los en el conreu de la vinya i, el més important, no els digué la conveniència de podar els ceps a l'hivern, ja que de no fer-ho, aquests a la llarga només produirien pampolada, excés de vegetació i molt pocs raïms.
Desgraciadament així va succeir. Grans cepades, munió de caps, brocades i vergues, que s'entrecreuaven pel mig de les passades, portaren la degeneració d'aquelles robustes plantes, que d'any en any anaren minvant la seva producció, fins a arribar l'anyada en què no colliren quasi res.
la pobresa trucà a totes les portes de l'Arboçar i per cercar remei als seus mals, una nit es reuniren a la Casa de la Vila, a la Torre de l'Arçar de Baix. Després de moltes hores de xerrar i buscar solucions profitoses, ja cabres i amb la seva llet  i uns quantscabrits, que portarien a vendre a dalt cabres i amb la seva llet i uns quants cabrits, que portarien a vendre a dalt el cim d'Òlerdola, la gran ciutatfortificada, mirar de sobreviure.
Al mateix estiu anaren a comprar el bestiar i, com és de suposar, el primer que varen fer fou que lescabred envaïssin totes les vinyes, espodassantles de valent, menjant-se tots els pàmpols i vergues, sota la mirada plorosa de veïnat.
Però..... arribada la següent primavera, quin prodigi més miraculós! Els ceps brotaren de nou i aquesta vegada anaven aompanyats de molts raïms, prometent una gran collita.
El comentari general era unànime: la rabiosa podada que havien fet les cabres portà que els ceps, descansats de tant brancatge a suportar, esplotessin amb una gran raïmada, cosa que no succeïa últimament, ofegats per l'excés de caps.
Des d'aquell any, la pagesia no deixà mai més de podar "els ceps de Noé".
L'alegria tornà de nou a les llargs arboçarenques.
De les cabres, que en varen fer? Les ationaren muntanya amunt, cap a la serra de la Font del Cuscó, que visquessin i pasturessin lliurement, en recompensa pel seu gran descobriment.
Elles, sense proposar-s'ho, retornaren el benestar a l'Arboçar

Pere Sadurní i Vallès
Folklore del Penedès
Vol.1

Ankara Tyt Kursu odtülüler dershanesi eryaman Ankara Seo Bulut Akacan ankara cimnastik kursu

Perquè los pals eren quatre
i eren quatre los senyals,
essent cada barra un símbol,
essent un nom cada pal.

Dret es deia lo primer,
i lo segon Llibertat;
Justícia era el nom del terç,
Indústria lo nom del quart.

Victor Balaguer

Festa.cat va sorgir d´una necessitat personal de conèixer culturalment poble a poble tota la Catalunya actual.

La finalitat de festa.cat es buscar, conèixer i recollir per poder-vos mostrar i ensenyar culturalment totes aquelles informacions que de vegades no trobem o simplement no estan disponibles a tothom.

Informació com ara cada Festa Major de Catalunya. Totes les fires, festes, espectacles, concursos, mostres, trobades, mercats, exposicions i tot tipus de rutes que es poden realitzar.      Continuar llegint →

2006-2019 - Bona Festa.cat !

Un projecte original de Festapuntcat S.L.
Dissenyat per Pixel Binario, desenvolupat per Quadrícula web+media, coordinat per Ramon Masip i editat per Festapuntcat S.L. des de Catalunya.

Amb el suport de:
Centre de Promoció de la Cultura Popular i Tradicional Catalana