Histories i llegendes

Cançó del fardrí innocent

CANÇÓ DEL FADRÍ INNOCENT

Hi ha una llegenda universal que a casa nostra es troba en forma de cançó i que la tradició barcelonina atribueix a un hostal de la ciutat; no diu pas quin, però la proximitat de la posada al·ludida a les forques, dóna peu a suposar que podia ésser l’escollit per la llegenda com a teatre de la facècia.

Deixem parlar la mateixa cançó:

Quan han fet a sos destinos
uns per ’qui, altres per ’lla,
fan cap a la Boqueria
que és on més concurs hi ha.
Allí veureu uns quants rotllos,
s’hi sent sonar un violí,
aquell que ven romanços
xerra més que un mallorquí.
També veureu un gran bulto
per ’lli tot voltat de gent;
és la gran llanterna màgica,
l’amo no és cap aprenent;
prou té més filosofia
que el mestre més consumat;
sols que a vendre espantamosques
la sort me l’ha destinat.

Si n’eren un pare i mare
un fillet que ells tenien,
el fillet molt s’estimaven
i ha caigut en malaltia;
ja van fer una prometença
a sant Jaume de Galícia.

Prometen anar-lo a veure
si li salvava la vida
d’aquell fillet que estimaven
que està en greu malaltia;
prometen d’anar a sant Jaume,
a sant Jaume de Galícia.
Va anar-hi gaiato en mà
i els rosaris a la cinta.
Sant Jaume els va escoltar
i el treu de la malaltia
i tots tres van a complir
la prometença oferida.

Quan passen per Barcelona
reposar bé en necessiten;
ja se’n van cap a l’hostal
dels millors que allí hi havia.
A aquell maleït hostal
si n’hi havia una fadrina;
s’enamora del romeu,
la molt gran desvergonyida.
- Fadrí si em vols fer un bes,
fes-me un bes per cortesia.
- No ho mana la llei de Déu
ni sant Jaume de Galícia,
no ho mana la llei de Déu.
fadrina desvergonyida.

La fadrina se n’enuig,
jura que se’n venjaria,
n’agafa una tassa d’or,
la millor que a l’hostal havia
la fica dintre el sarró
mentre que el romeu dormia,
quan és hora de dinar
la tassa d’or no hi havia,
quan és hora de sopar
la tassa d’or no sortia.
- Què s’ha fet la tassa d’or,
millor que a l’hostal hi havia?

La fadrina de l’hostal
diu que el fadrí la tenia.
- Si tinc jo la tassa d’or
que me’n pengin de seguida.
Ja li miren el sarró:
La tassa d’or en sortia.
La justícia és rigorosa,
el va penjar de seguida.

Els pobrets dels seus pares
segueixen la seva via,
van a demanar a sant Jaume,
a sant Jaume de Galícia,
un miracle pel seu fill
perquè ell culpa no tenia.
Quan varen ser de tornada,
el seu fill veure volien;
diu la romeua al romeu
que el seu fill veure volia.
- Dona meva, on vols anar,
on vols anar, dona mia?
de tant lluny com el veuràs
a plorar te’n posaries.

No passeu per allí muller,
que el dolor us revindria.
- Revenir o no revenir,
resaré un Avemaria.
- Ai mare, la meva mare,
una cosa us en diria:
que anéssiu a cal Veguer de la vila,
que allí el trobareu dinant,
menjant-se gall i gallina;
quan arribareu allí
li direu amb cortesia:
Déu el guard senyor Veguer,
a vostè i la companyia,
vage a despenjar el meu fill
que encara està ple de vida.

- Fugiu d’aquí, dona boja,
no em dieu tal bogeria,
que tant és viu vostre fill
com aquest gall i gallina;
el gall es posa a cantar.
la gallina al plat ponia.
Això és miracle del cel,
miracle que Déu envia.

Ja despengen el fadrí
i pengen la fadrina.
De tan lluny com el va veure
ja plora com si es moria,
així que ella s’hi acosta
veu que el seu fill es movia
tan bon punt com la va veure
ja li crida: -mare mia!!
- Com ets viu el meu fillet,
com ets viu en tants de dies?
- No tinc d’ésser viu mare,
amb tan bona companyia?
Sant Jaume em té pels peus
i la Verge per la cinta;
al cap tinc l’Esperit Sant
que m’alegra nit i dia.

Joan Amades
Histories i Llegendes de Barcelona
Edicions 62