Tornar a l'inici

Subscriu-te al butlletí

Informa’t de la millor oferta cultural de Catalunya cada setmana.

Histories i llegendes

Tornar enrrereBarcelona \ Bages \ Pont de Vilomara i Rocafort (Pont de Vilomara),El

El camí ral i el llegendari Capablanca

Un dels camins més antics, encisadors i llegendaris de la nostra comarca és, sense cap mena de dubte, l'anomenat camí ral de Coll de Daví, que comunicava Manresa amb Barcelona tot travessant el Llobregat pel Pont de Vilomara i enfilant-se per les carenes de la serra de l'Obac, dins el massís de Sant Llorenç del Munt i de l'Obac, tot baixant després per la riera de les Arenes fins a Matadepera, Sabadell i Barcelona.
Fins a l'arribada del ferrocarril a Manresa, l'any 1859, aquesta fou la via més ràpida de comunicació entre Barcelona i la part alta i mitjana del Llobregat. Per aquesta ruta s'hi transportava, a bast, la llana des del port de Barcelona fins a les indústries tèxtils de la comarca; igualment, però en sentit invers, el vi i l'aaiguardent que produïen els ceps bagencs es dirigien  per aquest camí al port barceloní. Fou tan important aquest tràfic de mercaderies, que tan sols en el tram comprès entre el Pont de Vilomara i Matadepera, d'una vintena escassa de quilòmetres- els més ferèstecs i solitaris de tot l'itinerari, per l'altra banda-, s'hi podien comptabilitzar cinc masies-hostals destinats a donar acollida als soferts traginers i llurs cavalleries.
No és estrany, doncs, que aquesta via estigui  farcida de fets on es barregen història i llegenda; i que fos l'escenari adient perquè  bandolers i personatges de moral  discreta hi fessin de les seves.
En les cròniques bandoleres del massís se Sant Llorenç del Munt i l'Obac, apareixen alguns bandolers autòctons com en Pere Oerdiguer, o en Joan Muntada; àlies " lo minyó de Sant Llorenç Savall", que formà part de la quadrilla del mític Perot Rocaguinarda.Però el bandoler més popular, enigmàtic i llegendari que actuà per aquestes terres fou l'anomenat Capablanca.
Sembla que aquest personatge, abans de dedicar-se a fer de saltejador de camins, fou un humil jornaler que es llogava temporalment, com a mosso de bastaix, a les masies de la rodalia de Manresa. En una de les seves estades a aquesta ciutat fou robat i maltractat, la qual cosa el féu sentir profundament desenganyat de la societat i decidí viure'n completament al marge, com a bandoler.Sobre l'origen del sobrenom Capablanca hi ha dues versions. Una explica que era degut al fet que duia sempre una capa de color blanc, que havia guanyat en una partida de cartes. L'altre conta que el bandoler -que era perseguit implacablemant per un capità de miquelets- va retallar un tros de la capa blanca que duia el capità, mentre aquest, distret, contemplava una obra de teatre, i que després li envià a casa seva com a mostra de desafiament i gosadia.
Es féu ràpidament famosa la manera com Capablanca realitzava els seus assalts, especialment en el camí ral: quan veia a venir la víctima, estenia al terra la seva capa i, enfilat dalt d'un arbre amb el pedrenyal a la mà, esperava l'arribada de l'infeliç viatger, el qual havia de dipositar tot el que duia de valor damunt la capa si no volia deixar la pell.
També es conta que, per fer-se fonedís després dels robatoris, utilitzava un giny, sols conegut per ell, que li permitia despenjar-se per una esquerda de la Roca Salvatge (gran mola que serveix de base al Paller de Tot l'Any, carecterístic monòlit de conglomerat) fins a una cova situada a mitja paret que li servia d refugi.
Sobre la seva mort també existeixen dues versions. L'un diu que fou pres pel sometent de dins d'un avenc, després de ser-hi assetjat durant cinc dies. L'altra versió diu que fou trobat mort sota l'aixeta de una bóta de vi del mas de la Teuleria, indret que sovintejava a causa del galanteig que feia a la mestressa del mas, que era víuda.

CEIP POMPEU FABRA (Pont de Vilomara)
Alumnes: Verònica Arteaga, Xavier Corral, Ricard Gónzalez, Montse Huerta, Daiana Leon, Marc Machado, Antoni Maench, David Marcos, David Mena, Cristian Monteagudo, Taryn Moreno, Montse Muñoz, Ruben Plana, Adam Prieto, Amàlia Robles, Melanie Rodríguez, David Sánchez, Moelia Sánchez, Glòria Sánchez, Jordi Sánchez, Antoni Sáncez, Maria del Mar Santos, Saul Solís, Jonathan Soriano, Fèlix Tardà, Josep M.Velasco i Montserrat Camprubí.
Tutor: Jordi Griera
Font: Antoni Ferrando i Roig, Sant Llorenç del Munt i serra de l'Obac (història i àrquelogia vista per un excursionista. El Pot, Sabadell, 1983.Mateix autor, Cròniques bandoleres de Sant Llorenç del Munt, El camí ral de Barcelona a Manresa. Publicacions de l'Abadia de Montserrat, 1988
ANGLE EDITORIAL 1996

Perquè los pals eren quatre
i eren quatre los senyals,
essent cada barra un símbol,
essent un nom cada pal.

Dret es deia lo primer,
i lo segon Llibertat;
Justícia era el nom del terç,
Indústria lo nom del quart.

Victor Balaguer

Festa.cat va sorgir d´una necessitat personal de conèixer culturalment poble a poble tota la Catalunya actual.

La finalitat de festa.cat es buscar, conèixer i recollir per poder-vos mostrar i ensenyar culturalment totes aquelles informacions que de vegades no trobem o simplement no estan disponibles a tothom.

Informació com ara cada Festa Major de Catalunya. Totes les fires, festes, espectacles, concursos, mostres, trobades, mercats, exposicions i tot tipus de rutes que es poden realitzar.      Continuar llegint →

2006-2018 - Bona Festa.cat !

Un projecte original de Festapuntcat S.L.
Dissenyat per Pixel Binario, desenvolupat per Quadrícula web+media, coordinat per Ramon Masip i editat per Festapuntcat S.L. des de Catalunya.

Amb el suport de:
Centre de Promoció de la Cultura Popular i Tradicional Catalana