Tornar a l'inici

Subscriu-te al butlletí

Informa’t de la millor oferta cultural de Catalunya cada setmana.

Histories i llegendes

Tornar enrrereBarcelona \ Bages \ Manresa

La llegenda de la llum

A principis del segle XIV a Catalunya, i més en concret al Bages, hi va haver una època de poques pluges. La falta d'aigua va provocar collites mínimes, sobretot, l'any 1337.
Com que les plantes es morien de set i no hi havia gaire menjar, la gent va començar a passar gana. Aquesta situació d'emergència va fer que els ciutadans de la comarca busquessin  una solució.
La reacció dels manresans fou un casc únic, ja que els consellers que el 1339 regien la ciutat obtingueren  del rei Pere III l'autorització per prendre aigua de lllobregat al terme de Balsareny i conduir-la  fins a Manresa. La idea d'aquest trasvasament no fou ben vista pel bisbe de Vic, que era senyor del castell i del terme municipal de Sallent
Per aquest motiu, quan les obres van arribar al seu territori, va ordenar que fossin aturades.
En veure que no era obeït i queles obres continuaven, el bisbe va imposar penes molt greus, fins i tot l'excomunió, als consellers i a la ciutat de Manresa. Durant cinc anys Manresa va viure sota aquestes penes, sense misses als temples i amb l'obra de la sèquia paralitzada. Hem de pensar que en aquell temps les esglésies i el fet de poder anar a missa era una cosa molt important. Per tant, aquest càstig suposava per als ciutadans de Manresa una gran pèrdua.
La qüestió es va solucionar l'any 1345, amb l'aparició d'una misteriosa llum que va arribar a l'església del Carme de Manresa, provinent de Montserrat. Aquest miracle va ser el senyal definitiu per a poder continuar les obres de la sèquia.
Així va ser com es va construir un camí per on l'aigua del Llobregat discorria finas a Manresa. D'aquest camí es va anar fent moltes ramificacions que arribaven als camps de conreu del voltant. Això va permetre -i permet encara- regar una àmplia zona de la comarca i alhora asssegurar que les cases de Manresa poden disposar d'aigua per al seu consum.
Quan ens rentem les mans, la cara, etc., hem de pensar que part d'aquesta aigua ha fet el caní de la sèquia.
El lloc on acaba la sèquia és el parc de l'Agulla de Manresa. Aquí trobem una gran bassa, que es va contruir no fa gaire anys, i també un gran parc i jardí.
Des de que es va produir aquell miracle que va permetre construir la sèquia, cada dia 21 de febrer es celebra a la ciutat de Manresa  la Festa de la llum. Durant aquesta festa tenen lloc molts actes. Un d'ells és seguir el recorregut de la sèquia des de Balsareny fins al parc de l'Agulla. Aquest camí es pot fer a peu, a cavall o en bicicleta. Per tant, a part de ser el camí de l'aigua, també s'ha convertit en un recorregut per on poder fer una passejada. Això també és un miracle, oi?

COL-LEGI ESPILL (Manresa)
Alumnes: Marc Camprubí, Ricard Canals, Daniel Cortés, Marc Cots, Oriol Faixó, Marta Fargas, Xavier González, meritxell Grané, Ariadna Martí, Dorian martínez, Ester Noguér, Gerard Ratera, Adrià Roca, Soledad Rojas, Claudia Ruiz i David Zafra
Tutora: Teresa Clua
ANGLE EDITORIAL, 1996
 

Perquè los pals eren quatre
i eren quatre los senyals,
essent cada barra un símbol,
essent un nom cada pal.

Dret es deia lo primer,
i lo segon Llibertat;
Justícia era el nom del terç,
Indústria lo nom del quart.

Victor Balaguer

Festa.cat va sorgir d´una necessitat personal de conèixer culturalment poble a poble tota la Catalunya actual.

La finalitat de festa.cat es buscar, conèixer i recollir per poder-vos mostrar i ensenyar culturalment totes aquelles informacions que de vegades no trobem o simplement no estan disponibles a tothom.

Informació com ara cada Festa Major de Catalunya. Totes les fires, festes, espectacles, concursos, mostres, trobades, mercats, exposicions i tot tipus de rutes que es poden realitzar.      Continuar llegint →

2006-2018 - Bona Festa.cat !

Un projecte original de Festapuntcat S.L.
Dissenyat per Pixel Binario, desenvolupat per Quadrícula web+media, coordinat per Ramon Masip i editat per Festapuntcat S.L. des de Catalunya.

Amb el suport de:
Centre de Promoció de la Cultura Popular i Tradicional Catalana